Faetó és fill d’Hèlios, déu del Sol.
Les qualitats positives són representades per divinitats solars, símbol de llum, de claredat, però hi ha, entre els grecs, dues divinitats que simbolitzen més específicament que cap altra el sol: Hèlios i Apol·lo. Simbolitzen el sol en dos aspectes diferents:
- Hèlios simbolitza el sol real que presideix el cicle de les estacions, la vegetació terrestre, la fecundació, la productivitat de la terra.
- Apol·lo és la simbolització mítica, i traspassa la productivitat exterior i vegetativa a una esfera moral i psíquica. En aquest plànol, el sol es transforma en el símbol de la productivitat de l’ànima, de l’harmonització dels desitjos.
El fet que Faetó sigui fill d’Hèlios deixa entreveure que ell no cercarà la productivitat de l’ànima: l’harmonia i la saviesa, sinó la productivitat exterior, cerca el benefici del món, l’obra exterioritzada que serà d’origen espiritual, ja que qualsevol divinitat solar simbolitza una qualitat de l’esperit.
Conta el mite que Faetó va a buscar el seu pare quan descobreix la seva filiació divina, és a dir, en el moment que l’esperit desperta en el seu interior, a l’edat entusiasta en què l’adolescència pren consciència de les seves facultats; Faetó va a buscar el seu pare, o, dit d’una altra manera, es disposa a utilitzar les qualitats productives.
El mite descriu un motiu de gran significació: Faetó se’n va a cercar son pare sota la pressió dels que dubten del seu origen. No és un impuls intern el que l’empeny, sinó un desig de brillar i d’imposar-se. Vanitat, bàsicament, ja que Faetó vol igualar el seu pare, i arriba a convèncer-lo perquè li deixi conduir el carro que, des de sempre, ha guiat el pare. En comptes d’assumir que és fill mortal, vol igualar-se a la divinitat. El pare intenta persuadir-lo que no ho faci, però Faetó s’hi nega.
El perill fonamental és l’exaltació insensata en relació a la formació de si mateix: si no estàs preparat no vulguis demostrar res, perquè és el que li va passar a Faetó: és totalment incapaç de controlar el carro i els cavalls, i haurà de ser Zeus qui restableixi l’ordre: el fulminarà amb un llamp. Però l’error de Faetó no li causà la mort només a ell mateix, sinó que provocà una immensa destrucció a la Terra.
