Ara veurem la teoria i la pràctica de la Conjugació llatina. A veure si ens serveix l'enllaç.
http://issuu.com/pvilachiron/docs/flexion_verbal_latina_2.1
Aquest bloc vol ser una eina de treball, mínimament adaptada als temps en què ens movem, ja que les fotocòpies, els llàpissos i els guixos ja van camí de l'extinció. Confiem que les coses interessants, com ara el món clàssic i la mitologia no vagin pel mateix camí de l'extinció. A veure què ens en sortirà.
dimarts, 7 de juny del 2011
dimarts, 22 de febrer del 2011
Aracne
Aracne (Aράχνη), nascuda a Lídia i filla del tintorer Idmó, era, segons la mitologia grega una experta teixidora, quasibé millor que Atenea. Però a més d'excel·lent teixidora era una mica superba i no se n'estava de vantar-se de les seves arts, i de bravejar que la seva art era ben comparable a la de les deesses. La deessa Atenea, incrèdula, baixà a la terra a veure en persona la meravellora teixidora. Primer va adoptar la figura d'una velleta que va recomanar a Aracne que no fos tan orgullosa, ja que a Grècia el pecat de supèrbia es considerava gravíssim. La noia va desoir els seus consells, i llavors es van reptar a veure quina de les dues teixia el millor tapís.
Atenea va teixir un magnífic tapís en què hi havia representats personatges de la mitologia que per una o altra raó havien estat castigats pels déus. Aracne va texir el seu i hi representà les divinitats de l'Olimp, protagonistes d'aventures amoroses diverses.
Quan Atenea va veure el tapís es va enfadar molt i el colpejà per destruir-lo i va ferir també Aracne al cap amb una llançadora. Aracne no ho pogué aguantar i es va penjar pel coll, però Atenea encara se'n va compadir, la va subjectar i la va castigar a estar penjada per tota la vida. La va ruixar amb extracte d'una herba i li provocà la metamorfosi que la convertí en aranya.
divendres, 11 de febrer del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)